 |
Gespa Natural en Tepes |
 |
Materials Jardineria |
Fertilització de gespes en primavera
Quan les gespes d'estació freda es “desperten” a la
primavera, entren en un període de creixement natural on el sistema radicular
comença a créixer fabricant carbohidrats (reserves).
Existeixen moltes estratègies de fertilització en primavera
però en el que estan d'acord tots els especialistes es evitar l’aplicació
excessiva de nitrogen en els mesos de març i abril.
Alts nivells de nitrogen seria més de 0,37 Kg de N ràpid
disponible per 100 m2, que causarien un creixement excessiu de brots
resultant una sega més freqüent. D’altra banda, l’excés de creixement dels
brots es produeix a costa del creixement de les arrels consumint valuosos
productes emmagatzemats necessaris per a sobreviure més endavant, a l’estiu.
La majoria d'especialistes coincideixen que l’aplicació d'una quantitat limitada de N (de 0,25 a 0,37 Kg de N per 100 m2) en
el començament de la primavera produeixen una verdor ràpida sense sacrificar el rendiment a llarg termini.
Si a finals d'octubre - novembre es va fer una aplicació de
fertilitzant, la gespa verdeja naturalment a la primavera fent menys important
l’abonat en aquest període. Un cop dit
això, pot ser més interessant d'esperar fins desprès del creixement de
primavera i repartir de 0,37 a 0,48 Kg de N per 100 m2 a mitjans o
finals de maig, quan baixa la producció de carbohidrats i comença la
utilització de reserves.
Per portar a bon terme la fertilització de primavera recomanem:
- En gespes abonades a la tardor i que mantenen la seva estètica després de l'hivern : un adob orgànic que ens facilita una alliberació controlada del nitrogen, estimulant l’activitat biològica del sòl i afavorint els intercanvis entre sòl i planta i, per tant, reduint els fenòmens d'acumulació de feltre (thatch) i de parasitisme, i a la vegada estimulant el vigor vegetatiu (EVER 7 7-4-7+1,5).
- En gespes que no es van abonar a la tardor o que necessiten una ràpida recuperació dels danys hivernals recomanem un adob organo-mineral, que ens assegurarà una alimentació sostenible de les plantes mantenint les qualitats agronòmiques dels sols i produint a la vegada una sinergia entre les matèries orgàniques i els elements minerals (SPRINTOR 11-5-11s+1,5).
La nostra recomanació es la fertilització orgànica o
organo-mineral. Respecta el medi ambient, redueix els talls i la producció de
residus i per tant disminueix els costos de manteniment.
Si es volen decantar cap a una fertilització mineral,
recomanem utilitzar adobs amb nitrogen d'alliberació lenta (metilen urea), per
tal de, com hem dit, evitar els alts nivells de nitrogen a la sortida del hivern
i tindre una aportació de nitrogen sostinguda (GREENPLUS MINI)
Per a les sembres i la col·locació de tepes recomanem la utilització d'una esmena
orgànica (VEGETHUMUS) i/o
l’aplicació d'un adob que ajuda a millorar l’arrelament, útil també en els
casos de regeneracions i aireacions (ZEOTECH
P 8-12-8)
Les gespes d'estació càlida les fertilitzarem al maig.
En el següent quadre es presenta un resum de les
alternatives de fertilització en gespes que els podem oferir:
Tipus Adob
|
Núm.
Aplicac.
|
Mar
|
Abr
|
Mai
|
Jun
|
Jul
|
Ago
|
Set
|
Oct
|
Nov
|
Mineral
|
3
|
GreenPlus Mini 20-5-9s+3
GreenPlus Mini 16-8-15s+3
GreenPlus Gr 20-5-10s+2
|
GreenPlus Mini 10-5-20s+4
GreenPlus gr 16-8-15s+3
GreenPlus Mini 8-0-17s
25-
|
GreenPlus Mini 20-5-9s+3
GreenPlus Mini 16-8-15s+3
GreenPlus Gr 20-5-10s+2
|
||||||
4
|
GP Mini 20-5-9s+3
GP Mini 16-8-15s+3
35Kg
GP Gr 20-5-10s+2
|
GP Mini 10-5-20s+4
GP Mini16-8-15s+3
GP Mini 8-0-17s
|
GP Mini 20-5-9s+3
GP Mini 16-8-15s+3
35Kg
GP Gr 20-5-10s+2
|
GP Mini 16-8-15s+3
GP Mini 8-0-17s
|
||||||
Organo-Mineral
|
4
|
Sprintor 11-5-11s
|
Sprintor 11-5-11s
30-
|
Sprintor 11-5-11s
|
Sprintor 11-5-11
30-
|
|||||
Orgànic
|
4
|
Ever 7 7-4-7
|
Ever 7 7-4-7
|
Ever 7 7-4-7
|
Ever 7 7-4-7
|
|||||
Dosi indicada per a una superfície de 1000 m2
Presentació del adob Ozix® per a arbres fruiters del Grup Frayssinet a les instal·lacions de Nova Gespa, S.L. (Torrelameu).
Divendres, 8 de febrer de 2013, a les 16:30 hores.
En Lluís Font, Enginyer Agrònom de l'empresa Servicentre, distribuïdora del producte a Espanya, ens farà una xerrada sobre les característiques d'aquest adob organo-mineral, i els seus beneficis en la fertilitat del sòl i en la qualitat i conservació dels fruits.
En Lluís Font, Enginyer Agrònom de l'empresa Servicentre, distribuïdora del producte a Espanya, ens farà una xerrada sobre les característiques d'aquest adob organo-mineral, i els seus beneficis en la fertilitat del sòl i en la qualitat i conservació dels fruits.
BORD NA MONA. TORBA DE CLASSE MUNDIAL !!!
Dins
d'Europa, milers de cultivadors professionals i fabricants de substrats per a
testos han apreciat els beneficis d'utilitzar la torba irlandesa Bord na Mona.
En poques
paraules, utilitzant la torba Bord na Mona es garanteix el millor ambient
possible per al creixement de les arrels i el desenvolupament de les plantes.
Les
característiques principals de la torba Bord na Mona es poden resumir en:
·
Excel·lent estabilitat estructural.
·
Resistència
a la contracció/encongiment i l’enfonsament.
· Excel·lent ventilació mantinguda durant la
vida del cultiu.
·
Capacitat
esmorteïdora (resistència a canvis de ph i salinitat).
·
Element
estructurador en les mescles preparades.
A més dels
beneficis de la recol·lecció de torba de torberes lliures de males herbes no
tractades amb pesticides (certificats ISO).
L'estabilitat estructural.
Els
fabricants de substrats per a testos poden barrejar torba d'edat i origen
diferents. La
inclusió de la torba irlandesa Bord na Mona en aquestes mescles retardarà la
contracció comunament associada a torbes mes joves.
L'estabilitat
és la característica innata d’una torba que resisteix la descomposició
provocada per la degradació mecànica, física o microbiana.
L'enfonsament
és el col·lapse del substrat en un test o contenidor. És
comunament causada per la descomposició microbiana del medi del test, i pot
donar lloc a efectes perjudicials per a la qualitat de la planta.
Si els
cultius ...
·
Es conreen durant llargs períodes
·
Tenen alts requeriments de ventilació de les arrels
·
Es reguen per inundació
... es
recomana l’ús de torba estable que no s’enfonsa. La torba Bord
na Mona és ideal per a aquest propòsit.
A continuació
es presenten alguns estudis que mostren les qualitats de la torba irlandesa.
Estabilitat de la torba
irlandesa i la torba jove.
Reducció de
volum de torba del Nord d'Europa (H3) i torba Bord na Mona (H5) de més de dos
anys.
L’encongiment de les diferents
torbes diferents en el temps.
La contracció
de H5/H6 (irlandès) en comparació amb torba H2/H3 jove (Nord d'Europa) de més
de dos anys.
La contracció de les diferent
torbes en tests sense plantes de més de 42 setmanes. Estudi de Theo Aendekerk a
Boskoop Research Station als Països Baixos.
Els valors
units per la mateixa lletra no difereixen significativament (p= 0,05 al test de
Duncan).
Dades de T.
Aendekerk (2001). Descomposició
de substrats de torba en relació amb les propietats físiques i de creixement de
Skimmia. Acta
Horticulturae, 548, 261-268.
L'estabilitat mecànica.
L'estabilitat
mecànica és la capacitat de la torba per resistir el trencament durant la
manipulació mecànica. El maneig en els contenidors i vaixells poden crear
partícules fines i la consegüent reducció de espai aeri en el medi final de
test.
La torba Bord
na Mona és una de les més resistents al maneig i el trencament mecànic durant
el transport. Això és a causa dels nivells
relativament alts de lignina en la vella, més descomposta, torba irlandesa. Les torbes més joves tenen menors
nivells de lignina i són més vulnerables al trencament durant la manipulació.
Relació entre el contingut
de lignina i trencament mecànic.
Més dades en M.
Prasad (1997). Trencament
mecànic de torba com a resultat de la manipulació i el transport. La Torba en Horticultura,
el seu Ús i la seva Sostenibilitat, International Pest Society, Actes del
Simposi, 2-7 de novembre de 1997.
Contingut d'aire.
El
manteniment del contingut d'aire de la torba durant el creixement és de vital
importància per al bon desenvolupament de les arrels i la qualitat de la
planta, en particular quan les plantes romanen en els contenidors durant llargs
períodes.
·
Torba
irlandesa es deriva principalment de Sphagnum imbricatum mentre que la torba del
Bàltic es deriva principalment de S. cuspidatum. S. imbricatum té grans branques i tiges
de fulles el que significa que l'espai aeri és probable que sigui alt, fins i
tot amb material fi com la fracció 0-3mm.
·
La
mòlta es fa amb un moliner de fulles per proporcionar major mida de partícula i
el Sistema Peco és útil sobretot per
collir i emmagatzemar la torba. Això
dóna com a resultat un producte amb una millor estructura física i un baix
contingut de pols.
·
El
contingut d'aire de torbes joves disminueix amb el temps, de vegades
notablement, a mida que es degraden. La
torba irlandesa més descomposta es degrada lentament en els tests i manté el
subministrament d'aire a les arrels de les plantes durant un període més llarg.
Porositat dels substrats de torba en testos després de 42 setmanes: Estudi de Theo Aendekerk a l'Estació d'Investigació de Boskoop als Països Baixos.
Els valors
units per la mateixa lletra no difereixen significativament (p= 0,05 al test de
Duncan)
Dades deT.
Aendekerk (2001). La
descomposició de substrats de torba en relació amb les propietats físiques i el
creixement de Skimmia. Acta
Horticulturae, 548, 261-268.
Element estructurador.
La torba irlandesa com a
element estructurador de torbes i altres constituents dels substrat.
Fabricants de sòls per a testos poden barrejar torba d'edat i
origen diferents. La inclusió de
la torba irlandesa Bord na Mona en aquests mescles retardarà la contracció
comunament associada a torbes més joves.
La contracció de les torbes
joves amb i sense torba irlandesa.
Les barreges amb torba Bord na mona es mostren a la barra de la
dreta de cada parell.
Capacitat esmorteïdora.
Es refereix a
la capacitat d'un material per resistir els canvis en pH o de salinitat, sovint
com a conseqüència de la qualitat de l'aigua.
Amb la
mateixa taxa de calç el canvi net en el pH és més baix en la torba irlandesa en
comparació amb un altra torba. La
torba irlandesa és més esmorteïdora contra el canvi del pH, el que pot dur a deficiències
nutricionals / toxicitats en els mitjans de cultiu. En un sentit pràctic, això significa
que la torba irlandesa és superior en la protecció de la planta per efectes de
la mala qualitat de l'aigua que les torbes mes joves.
Acció amortidora de la torba
irlandesa il·lustrat pel canvi de pH en resposta a la calç.
L'àcid húmic.
S'ha reconegut des de fa temps que els àcids húmics tenen molts efectes
beneficiosos en els sòls (o mitjans de cultiu) i per tant en el creixement de
les plantes.
Els àcids húmics poden ser responsables parcial de l'activitat esmorteïdora
de la torba (i de fet dels sòls).
Els àcids húmics en torbes H2 - H3 són de l'ordre del 4 - 8%, mentre en
torbes H5 - H6 són de l'ordre del 18 -24%.
Creixement de les plantes
en la torba irlandesa.
El treball de Aendekerk i
Lilova (2002).
Els estudis als Països Baixos i altres llocs han demostrat els
avantatges d'utilitzar torba irlandesa amb plantes de test i plantes de viver. Resultats independents d'Holanda, de
l'obra de Lilova i Aendekerk en l’Estació de Recerca Boskoop, es mostren a
continuació.
Resistència a l’auto
escalfament.
La majoria d'horticultura torba produïda per Bord na Mona és
emmagatzemat utilitzant el sistema de Peco. Els
pilons Peco són molt menys propensos a auto escalfar-se que els grans munts
Haku, predominantment utilitzats en altres països.
Fiabilitat del
subministrament.
L'escala de les operacions de producció Bord na Mona junt amb la
seva política d'inversió en grans reserves de matèries primeres significa que
els clients tenen la garantia de subministrament de materials d'alta qualitat
fins i tot en els anys en què la collita és dolenta.
Lliures de males herbes.
Es mostreja cada pila per controlar la germinació de males herbes i
garantir que els productes compleixen les normes establertes pel RHP (òrgan
regulador holandès de mitjans de cultiu).
Lliure de químics.
No s'utilitzen herbicides en les torberes Bord na Mona, per tant,
no hi ha perill d'efectes residuals, les males herbes s'eliminen mecànicament.
Certificació ISO.
Totes les fàbriques de Bord na Mona i les seves instal·lacions en
el port de Dublín han rebut la certificació ISO 9001. El mostreig continu de productes
durant el procés assegura que s’aconsegueixen els estàndards de qualitat.